L'origen del jazz

L'any 1865, a Nova Orleans arriba la fi de l'esclavitud després de 4 anys de contínua guerra de Secesió. Un gran nombre de negres hi arriben amb l'objectiu de poder treballar i viure una vida lliure i amb pau. A mesura que van arriban, la majoria es van concentran en els barris baixos de l'estat de Lousiana, on comença a sorgir una nova música.

Aquest nou vocabulari musical, neix amb l'unió del melancòlic blues, la força de les cançons de treball i la gran capacitat de transmetre sentiments dels espirituals. També es diu que el jazz es va començar amb els funerals, on durant el camí d'anada i tornada, es contractava una banda que tocaba músiques lentes i tristes, però alhora també rapides i alegres. A Lousiana, en aquell moment hi ha 3 llocs on es pot escoltar jazz: al barri d'Storyville, als riverboats i a les parades del carrer.

Principalment, els dos inicis del jazz són el Dixieland i el Ragtime.

• El Ragtime, era una música composta per piano, que usa constantment síncopes i el model "call and response"(típic de les cançons de treball.). En aquest estil no hi havia improvització.
• El Dixieland, era una música que es caracteritzaba per ser tocada a una alta velocitat i on hi apareixia la improvitatzació. Aquest estil era tocat pels blancs, que llavors intentaven imitar els negres de Nova Orleans.